Els petits genis.: noviembre 2013

jueves, 28 de noviembre de 2013

'' El petit príncep ''

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

'' La mosca ''

La mosca és la mà de la persona que es posi a dirigir la classe, el sòl és la taula i el cel està per sobre del cap de la persona.
Els nens trien una vocal i han d'anar fent el so de la mosca amb la vocal que han triat amb la intensitat depenent d'on estigui posada la mà (si la mà està a terra el so serà fluix, si està al mig serà una mica més alt i si és al cel serà molt fort). La persona que dirigeix la mosca podrà anar intercalant les intensitats i finalment matarà a la mosca.

'' Canción derechos de los niños (grupo encanto) ''

Yo tengo derecho a jugar,

tengo derecho a reir,

tengo derecho a cantar,

en cada lugar donde viva mi juego

es mi vida y mi libertad.

Yo tengo derecho a estudiar,

tengo derecho a saber

y aprender a respetar,

en cada rincón de mi escuela,

encuentro ternura,

amor y amistad,

jugando llego hasta el cielo,

jugando puedo crear,

un mundo de caramelo

y un sol tan hermoso

como el de verdad.

Yo tengo derecho a escuchar,

cuando un amigo me cuenta

que triste está hoy,

porque ha perdido su risa,

la tiene la gente

que ya olvidó.

Que tiene derecho a jugar,

tiene derecho a reir,

tiene derecho a cantar,

en cada lugar donde viva,

la vida es el juego

de la libertad.

Jugando llego hasta el cielo,

jugando puedo crear,

un mundo de caramelo

y un sol tan hermoso

como el de verdad.

Jugando llego hasta el cielo,

jugando puedo crear,

un mundo de caramelo

y un sol tan hermoso

como el de verdad.

cançó youtube

Mi nombre es Khan

Rizwan Khan és un nen musulmà que es va criar amb la seva mare a Borivali, Bombai, i que pateix de síndrome d'Asperger. Sent adult, Rizwan s'enamora de Mandira, una mare soltera hindú que viu a San Francisco. Després dels atemptats de l'11-S, Rizwan és detingut com a sospitós de terrorisme per conducta sospitosa, que té a raó de la seva discapacitat. Després de l'arrest, es reunirà amb Radha, un terapeuta que l'ajuda a superar els traumes viscuts. Rizwan llavors comença un viatge per trobar i reunir-se amb el president Barack Obama, a fi de poder netejar el seu nom.

Rebelión en las aulas

Mark Thackeray, un enginyer negre sense feina, accepta una feina com a professor d'un grup d'estudiants bastant conflictius en una escola de la perifèria de Londres. Els seus alumnes són insolents i grollers però, en el fons, no tenen mals sentiments. Al principi intenta guanyar-se la seva confiança utilitzant els mètodes tradicionals, però fracassa tan estrepitosament que no tindrà més remei que recórrer a altres fórmules.

'' La vida es bella ''

El 1939, a punt d'esclatar la Segona Guerra Mundial (1939-1945), l'extravagant Guido arriba a Arezzo (Toscana) amb la intenció d'obrir una llibreria. Allà coneix a Dora i, tot i que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. En esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d'extermini, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.

El discurso del rey

El duc de York es va convertir en rei d'Anglaterra amb el nom de Jordi VI (1936-1952), després de l'abdicació del seu germà gran, Eduard VIII. La seva tartamudesa, que constituïa un gran inconvenient per a l'exercici de les seves funcions, el va portar a buscar l'ajuda de Lionel Logue, un expert logopeda que va aconseguir, emprant una sèrie de tècniques poc ortodoxes, eliminar aquest defecte del rei.

El milagro de Anna Sullivan

Una familia contracta a Anna Sullivan per educar a Helen, una nena sorda i cega. Un trauma infantil, un fosc complex de culpa, per la mort del seu germà, impulsa a la mestra a redimir mitjançant l'educació de la nena.

La incompetència i la negligència dels pares han fet de Helen una nena mimada, incapaç de ser sotmesa a cap disciplina, i amb la qual tota comunicació sembla impossible. L'adolescent viu aïllada en un món propi completament aliè als altres. No obstant això, Anna Sullivan aconseguirà, amb molta paciència i rigor, trencar aquesta bombolla, aquest aïllament.

jueves, 14 de noviembre de 2013

'' Francesco Tonucci ( Frato ) ''

"Frato ha ido acompañando con sus viñetas la historia de la educación; guiando a niños y niñas en su difícil tarea de crecer al lado de adultos que, a menudo, no los entienden, no los escuchan, los engañan o pretenden malcriarlos. Las mejores viñetas desde 1968 hasta la actualidad."

''Como los demás libros de esta colección, este libro analiza el mundo de la infancia a través de la ironía y la sátira de signo cáustico de Frato, alter ego del dibujante de Francesco Tonucci''.

'' El llibre de Malala ''

Quan els talibans van ocupar el poder a la vall de Swat, al Pakistan, una noia va alçar la veu. Malala Yousafzai es va negar a guardar silenci i va lluitar pel dret a l'educació.
Dimarts, 9 d'octubre del 2012, quan tenia quinze anys, de poc no en va pagar el preu definitiu. Van disparar-li al cap a boca de canó quan tornava de l'escola amb l'autobús, i gairebé ningú no esperava que sobrevisqués.
La recuperació miraculosa que va experimentar, però, l'ha portat a un viatge extraordinari des d'una vall remota al nord del Pakistan fins als auditoris de les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys, s'ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica i la persona més jove que ha estat mai nominada al Premi Nobel de la Pau.
" Jo sóc la Malala " és el relat notable d'una família desplaçada pel terrorisme global, i de la lluita per l'educació de les noies, i d'un pare que, propietari d'una escola, va encaminar i encoratjar la seva filla a escriure i anar a l'escola, i d'uns pares valents que s'estimen apassionadament la seva filla en una societat que privilegia els fills.
" Jo sóc la Malala " us farà creure en el poder de la veu d'una sola persona per inspirar canvis d'abast mundial.

'' un nen, un professor, un llapis i un llibre poden canviar el món ''

'' Els grups ''

Nom: els grups.

Descripció: els nens van caminant per l'aula i van seguint les indicacions dels monitors ( posar-se en parelles, en grups de 5, saltar... ).

Lloc: l'aula o el pati.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar els moviments i l'atenció.

Material: cap material.

'' Pica la paret parell ''

Nom: pica la paret parell.

Descripció: els nens es posen per parelles, un monitor pica la paret i quan acava els nens ha de quedar-se parats amb la mateixa postura que la parella.

Lloc: l'aula o el pati.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar el sistema motor i l'atenció.

Material: cap material.

'' L'exèrcit ''

Nom: l'exèrcit.

Descripció: per fileres els nens van fen diferents exercicis ( passar per un cercle, saltar cercles, passar per sota les cames d'un company i finalment fer un vuit caminant al voltant de dos comanys ).

Lloc: l'aula o el pati.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar els moviments.

Material: cercles.

'' Les cançons ''

Nom: les cançons.

Descripció: els nens es posaven en cercle i agafats de les mans van cantant i seguint les instruccions dels monitors ( saltant, amb una cama... ).

Edat: a partir dels 3 anys.

Lloc: l'aula o el pati.

Objectius: treballar els moviments i el llenguatge.

Material: cap material.

'' El psicòleg ''.

Nom: el psicòleg.
descripció: els alumnes ens asseiem en cercle i tres companys ens havien de fer preguntes que es contestessin amb sí / no i les persones que les responien havien de respondre com si fossin el company de la dreta. Les persones que preguntaven havien de endevinar que estratègia tenia el joc.
Edat: a partir dels 5-6 anys.
Objectius: treballar l'atenció, la concentració, la memòria i el llenguatge.

Material: cap material.

'' La capsa màgica ''

Nom: la capsa màgica.

Descripció: els alumnes ens assèiem en cercle amb el cap entre les cames i amb els ulls tancats. El professor deia un animal que teniem que imitar i els alumnes aixecàvem el cap i començàvem a imitar l'animal.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar els animals, els moviments i el joc simbòlic.

Material: cap material.

'' El túnel de rentat ''

Nom: el túnel de rentat.

Descripció: fèiem dues files i ens posavem mirant-nos uns als altres, els primers de la fila s'encarregaven de mullar, altres d'ensabonar, altres de fregar i els últims d'assecar.Un company decidia que cotxe volia ser i anava passant pel mig de les dues files perquè els altres ho netegessin.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar els moviments i el joc simbòlic.

Material: cap material.

'' Pilota amagada ''

Nom: pilota amagada.

Descripció: els alumnes ens asseiem en cercle i un es posava al mig. Els que estaven en cercle es tenien que anar passant una pilota petita per sota de les cames i parar de passar la pilota quan ells decidissin, mentrestant la persona que estava al mig havia de endevinar qui tenia la pilota.

Edat: a partir dels 3 anys.

Objectius: treballar la motricitat, els moviments, l'atenció i la concentració.

Material: una pilota petita.

'' La sabata ''

Nom: la sabata.

Descripció: els alumnes ens posaven asseguts en cercle i ens trèiem la sabatilla del peu dret.El joc consistia en anar cantant una cançó i passar-li al company de la dreta la nostra sabatilla i les sabatilles que ens anaven arribant.El professor podia anar canviant la rapidesa i el sentit del joc.
La persona que es quedava sense sabatilla quan el professor parava de cantar es quedava fora del cercle.

Edat: a partir dels 6 anys.

Objectius: treballar els moviments i el sistema sensoriomotriu.

Material: sabatilles.

'' El petó ''

Nom: el petó.

Descripció: els alumnes ens posàvem drets formant un cercle i un dels alumnes es posava al mig. El professor donava un númeru a alguns alumnes i a altres una lletra. L'alumne que estava al mig havia de dir una lletra i un número i les persones que tenien aquesta lletra i número havien de sortir corrent cap a la persona del mig, la lletra havia d'aconseguir donar-li un petó i el nombre evitar aquest petó.
La persona que no aconseguia el seu objectiu era la que es quedava al mig per seguir jugant.

Edat: a partir dels 4-5 anys.

Objectius: treballar l'atenció, els moviments i la memòria.

Material: no hi ha material.

'' La bomba ''

Nom: la bomba.
Descripció: els alumnes ens asseiem en cercle i ens anàvem passant el nino amb el company que teníem a la dreta mentre el professor anava fent un so amb diferents intensitats, una vegada que el professor acabava de fer el so, la persona que tingués el nino a la mà havia d'agafar la seva cadira i sortir del cercle, però aquest cop era la persona que quedava fora qui feia el so per no quedar fora del joc i perquè els altres continuassim jugant.
Edat: a partir dels 3 anys.
Objectius: treballar l'atenció, la concentració i els moviments.
Material: cadires i un nino.

'' Les cadires ''

Nom: les cadires.

Descripció: els alumnes anaven corrent al voltant de les cadires fins que el professor feia un senyal, quan el professor donava la senyal, els alumnes havien de seure a les cadires que estaven disponibles i la persona que es quedés sense cadira havia de seure a sobre d'algú, d'aquesta manera tots guanyaven.
Cada vegada el professor anava traient més cadires i els alumnes ens haviem de seure uns sobre d'altres.

Edat: a partir dels 4-5 anys.

Objectius: treballar el contacte dels alumnes, perdre la vergonya, treballar els moviments i l'atenció.

Material: cadires.

'' El nino ''

Nom: el nino.

Descripció: els alumnes s'asseuen a les cadires formant un cercle, s'han d'anar passant el nino un a l'altre, dient el nom de la persona a qui s'ho passa i una qualitat que comenci per la mateixa lletra que el nom de la persona.

Edat: a partir dels 3 anys

Objectius: conèixer els noms dels companys,treballar la memòria, els moviments i el llenguatge.

Material: cadires i un nino.

'' Canción de los derechos humanos de los niños ''.

Azul, verde o rojo

no importa el color

ni el idioma, raza o religión.

Da igual de donde vienes,

da igual a donde vas.

Si vives en el campo

o en la gran ciudad.

Nacemos libres

nacemos iguales

tenemos derechos,

universales.

Nacemos libres

nacemos iguales

los mismos derechos,

somos responsables.

Derecho a la escuela,

a la educación.

Derecho a la salud,

a la protección.

Derecho a opinar

y a participar,

unos y otros

con libertad.

Nacemos libres

nacemos iguales

tenemos derechos,

universales.

Nacemos libres

nacemos iguales

los mismos derechos,

somos responsables.

libreeeees

igualeeees

derechooos universales.

LIBREEEEEEES!!!

martes, 12 de noviembre de 2013

'' Frato ''

Francesco Tonucci.

Pensador, psicopedagog i dibuixant italià.És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà i d'articles en revistes italianes i estrangeres.
Va realitzar estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà. Amb 28 anys va rebre una distinció en aquest camp i va començar a satiritzar la realitat de l'escola a través del nom de "Frato".

Francesco Tonucci com didacta.

Frato critica l'escola actual i proposa una sèrie de modificacions:

·Deixar temps lliure als nens per la tarda, d'aquesta manera, el nens tindran experiències noves que explicar a classe.

·Donar més poder i llibertat als nens per a que s'expressin més lliurement i siguin escoltats i d'aquesta manera no es sentiran esclaus de la societat.

·Fomentar la lectura en veu alta.

·A l'escola s'ha de tenir més en compte el divertiment.

·Les persones s'han de centrar en el que poden fer i no frustrar-se per el que no poden arribar a aconseguir.

·L'escola ha de crear persones lliures, respectuoses, que tinguin les seves pròpies opinions, persones més decidides a formar les seves capacitats.

Frases de ''Frato''.

·La escuela debe ser capaz de leer la realidad concreta que rodea al niño. La geografía es la de su barrio; la historia, la de su familia.

·El problema es más profundo y continúa latente bajo las diversas formas estructurales y metodológicas: la escuela de todos no se ha convertido en la escuela para todos.

·Una escuela que quiera ser realmente una escuela de todos y para todos, debe preocuparse por ofrecer a todo el mundo aquellas bases, aquellas motivaciones, aquellos modelos culturales imprescindibles :para construirse un patrimonio de conocimientos, de habilidades, de competencias.

·Paradójicamente, podríamos afirmar que tienen éxito en la escuela los que no la necesitan. La escuela, que debería contribuir a introducir la igualdad entre los ciudadanos, por el contrario alimenta las :diferencias.

·El profesor no es el saber sino el mediador del saber.

Imatges de ''Frato''.