Després de llegir aquest llibre puc dir que és una gran història, plena de valors molt importants.
Aquest llibre et fa pensar sobre la vida i de com els adults la viuen, és un llibre que s'ha de llegir amb temps i amb molta paciencia per poder entendre tot el que vol transmetre.
Una vegada acabat el llibre vaig poder fer el següent treball:
Introducció.
El petit príncep és un llibre dirigit als adults, que vol transmetre la poca comprensió que tenen els adults cap als nens ja que no els escolten, només volen respostes a les preguntes que ells fan als nens i sobretot que els adults no veien amb els mateixos ulls les mateixes coses que veuen els nens,
Aquest llibre relata la forma en la que els adults es tanquen en el seu món, preocupant-se només per les seves coses i les seves ocupacions per aconseguir una finalitat, com per exemple, el rei, el vanitós, el bevedor, l'home de negocis, el fanaler o el geògraf.
Aquests homes estaven al seu món, intentant aconseguir els seus propòsits, cadascú amb una professió diferent però tenien en comú que tots estaven sols al seu món, aïllats de les altres persones i preocupant-se per aconseguir el que volien sense poder gaudir de tot el que els envolta i poder relacionar-se entre ells, ja que d'aquesta manera es podrien ajudar i tots junts podrien aconseguir un sol món millor sense gaires preocupacions.
El llibre també transmet valors com la constància i la cura del món, com per exemple, la constància que tenia el petit príncep en treure tots els baobabs que sortien al seu món i quan escurava els volcans.
Altre valor que transmet és el de l'amistat, com quan el petit príncep ajuda i té cura de la flor, com per exemple, quan el príncep va regar la flor, quan li va posar un paravent o quan li va posar una campana de vidre per al fred.
Aquest llibre transmet la importància de tenir amics, de ser escoltat, de no aïllar-se dels altres, de tenir cura del nostre món, de valorar la vida que hi ha al planeta, de conèixer a les persones i sobretot, que hem d'aprendre a ajudar-nos.
Frases.
Introducció.
Totes les persones grans han començat essent nens. ( Però n'hi ha poques que se'n recordin ).
Aquesta frase em va cridar l'atenció ja que moltes persones oblidem la nostra infància i no entenem moltes vegades les coses que ens volem transmetre els nens perquè no pensem com pensen els més petits i crec que de tant en tant hauriem de pensar i recapacitar per tornar a veure algunes coses que les veiem de petits i d'aquesta manera podrem comunicar-nos millor amb els petits.
Capítol I.
Sempre necessiten explicacions.
Aquesta frase vol dir que els adults no entenen el punt de vista dels nens i aquests sempre han de donar explicacions als adults i esforçar-se per a que els entenguin quan els adults som els que han d'esforçar-se una mica per entendre als nens.
Capítol II
Les persones grans em van desanimar de la carrera de pintor.
Crec que els adults moltes vegades veuen les coses que fan els nens com una cosa sense importància, graciosa o s'ho prenen a broma, quan en realitat, el nen ho està fent perquè li agrada o li dóna molta importància i al veure que els adults ho prenen d'altra manera el nen ho deixa estar, pensa que ho fa malament i no ho torna a fer.
Per aquesta raó hem de posar-nos en el lloc del nen i animar-lo, perquè qui sap si en un futur el nen es dedicarà a aquella cosa que tant li agradava de petit.
Quan el misteri és massa impressionant, no t'atreveixes a desobeir.
Quan hi ha alguna cosa que no has vist mai, que és desconegut o misteriós i et diuen que facis alguna cosa no t'atreveixes a dir que no perquè estàs confús.
Capítol III
M'agrada que la gent es prengui les meves desgràcies seriosament.
Les persones adultes estem acostumades a que les altres persones es prenguin els nostres problemes molt seriosament, que quan rebem una rialla com a resposta ens molesta, però un nen pot veure els problemes dels adults més senzills del que ho veien nosaltres.
Capítol IV
A les persones grans els agraden les xifres.
M'ha cridat l'atenció perquè mai m'havia donat compte que és veritat que quan coneixem a alguna persona nova sempre preguntem el mateix sense interessar-nos per les seves preocupacions, els seus gustos o les seves aficions, quan en realitat els nens ho pregunten.
Capítol VII
Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira.
M'ha agradat aquesta frase perquè crec que les persones hem de valorar més allò que ens envolta.
Capítol VIII
L'hauria hagut de jutjar pels actes i no per les paraules.
Les persones jutgem a altres per les coses que diu que ens han fet mal però mai ens quedem amb el que fan aquelles persones per nosaltres.
Capítol XVII
Entre els homes també t'hi trobes sol.
Les persones adultes estem tan ficades a les nostres coses que deixem de costat el que ens envolta, sobretot a les altres persones, per això, moltes persones es senten soles encara que estiguin envoltades de molta gent.
Capítol XXI
Els homes ja no tenen temps de conèixer res.
Les persones no es molesten en conèixer allò que els envolta, viuen ràpid i no es paren a conèixer a les persones, als animals o a la natura.
Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
Les persones mirem al nostre voltant amb els ulls i jutgem per al que ens entra pels ulls sense molestar-nos en aprofundir una mica, mirar l'interior de cada cosa i de cada persona i d'aquesta manera mirar amb el cor per poder veure les coses més importants.
Conclusió.
Aquest llibre m'ha agradat, encara que hi havia trossos que m'ha costat entendre.
La conclusió que jo he tret després de llegir el llibre és que els adults hem d'intentar entendre millor als nens, motivar-los i també conèixer el nostre món. Hem de valorar més allò que ens envolta i donar-li importància a tot el que habita en el nostre planeta. També hem d'ajudar-nos entre nosaltres i sobretot hem d'evitar quedar-nos aïllats del món.
Cada persona té les seves preocupacions i les seves fites però no han d'oblidar que hi ha coses igual d'importats fora del seu propi món.
